Mother Nature : Un Cop de Força Visual
En J. Oriol Moregó Sala, nascut a Barcelona el desembre de 1.960, ha estat des de fa més de vint anys un creatiu de l’art. Ha gaudit fent participar amics i públic de la seva vena artística. A la dècada del 80 l’Oriol (a.k.a. Pitu) es va introduir en els àmbits de la música a través del grup SKATALA i les seva participació com a vocalista i lletrista ens permet preveure les seves qualitats per arribar al públic amb un missatge únic i característic.
La seva trajectòria musical segueix endavant amb el grup THE FENICIANS que compon e interpreta temes de skajazz i reggae.
Sota el pseudònim Baipps, descobreix un camí nou artístic en el terreny de la fotografia.
A l’estiu de 2.005, equipat amb una càmera fotogràfica digital, va observar a través del visor uns detalls que emergien d’una pedra que estava al costat d’un arbre. Les primeres imatges van permetre endevinar un nou camí creatiu que el portà a explorar un món que ell ha sabut interpretar dins de la seva visió particular.
Tria la fotografia per fer-nos sentir el món que emergeix de l’anomenada natura inert. Les imatges que exposa tenen components sorprenents des del punt de vista visual i cromàtic. Provocador de la imatge surrealista, la seva mirada s’atreveix a suggerir-nos una vida a través de les ombres, les llums i els colors dels elements inerts, també per entre els reflexes dels vidres per on s’evoquen rostres, animals, formes animades i altres formes de vida superior; en definitiva, un tractament surrealista que requereix l’esforç de l’espectador per captar el missatge transmès.
El repte que se li va presentar quan va insinuar la seva nova capacitat de veure més enllà de la superficial mirada dels neòfits, va ser superar una sentència que li fer un entès en art clàssic: “mai en traurà res de les pedres”. En canvi, per ell la pedra està en costant moviment, un moviment inert que acumula milers d’anys ens els budells de la Terra i una tendència canviant que s’estableix entre la mirada que ofereix la càmera i la representació visual de l’instant captat.
Aquest espai neix per a l’observació d’una diversitat d’obres en les que se’ns fa difícil col•locar-hi etiquetes. Un lloc per observar una obra immersa en un procés creatiu constant que val per expressar la recerca d’un món que va més enllà de la imatge primària.
En uns casos, arribant a produir moviments secundaris o terciaris que ens allunyen de les formes inicials i ens posen de manifest un món basat en la imaginació i que disposa d’efectes oculars immediats.
Així és el moviment passiu de la realitat que hi ha dins del temps dels materials que ens exposa. Com premissa per entrar en el sentit de cop de força visual cal entendre que els ulls de tothom no són iguals; tal com afirma l’autor.
En Josep Pla opinava a l’època que va estar en contacte amb els cubistes de Paris que “la visió que de la naturalesa té l’ull humà és absolutament diferent de la que proposen sobre la naturalesa, les ciències naturals”.
Aquesta és la veritable intenció d’una obra innovadora, que arrenca de la originalitat a partir de la pròpia imatge, que demana com totes les expressions artístiques interpretar en clau d’autor l’anunci dramàtic i còmic alhora, que aquest món inert ens pot arribar a mostrar i la corresponent vàlua en la creació d’imatges, reflectida en la capacitat de transformar la fotografia bàsica en una obra completa i estructurada, en missatge i transcendència.
Albert Loaso
“La faute est de croire que l’artiste doit s’incliner vers les foules. Il est plus juste que les foules s’inclinent vers l’artiste” Jean Cocteau